Bon dia a tots i totes.
Estic molt contenta, ja que aquest cap de setmana, hem realitzat a la seu d’Eivissa un Lipdub. Pels qui no sabeu que és, a continuació us deixaré una mostra. Una vegada estigui correctament, el penjaré per que el vegeu.
LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)
Una vegada, dit això m’agradaria començar amb matèria. La setmana passada, vaig estar parlant sobre competències. Per a dur a terme una feina correcta amb l’aplicació de les competències és necessari un terme molt important què és: saber com avaluar.
Per a mi, aquesta paraula significa fer una feina, un treball, per desprès vagi el mestre ho corregeixi, amb uns criteris que nosaltres no sabem. I amb això estam aconseguint que l’alumnat perdi interès, a més de no entendre els seus errors.
Per això us deixaré la definició de la enciclopèdia.cat. La defineix com l’
“Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera s'han assolit els objectius pedagògics proposats.”.
La que realment ens interessa tant per a l’actualitat és l’avaluació per competències:
“És un complement de l'avaluació tradicional basada només en els resultats, ampliant aquest model a l'avaluació de la conducta de les persones dins l'entorn laboral.”.
A continuació us deixaré un vídeo que parla sobre l’avaluació de les competències en l’àmbit escolar.
Evaluación en el aula en clave de competencias y cambio metodológico
Una referent de l’avaluació a Espanya és Neus Sanmartí. En una conferència a Eivissa.
Ella considera que l’avaluació és essencial per al funcionament correcte de les competències. Ja que la funció principal d’aquest mètode (avaluar) és aprendre amb el que tens davant.
Una imatge, un escrit pot fer-te veure del què realment estàs fent de manera correcta o el que necessites millorar.
I un aspecte que necessariament s’ha de modificar és l’avaluació.
Per això segons Sanmartí és necessari que l’avaluació ha de seguir una sèrie d’etapes:
1º- Recopilar informació: significa que el mestre a través de l’observació (als alumnes) ha de saber com es senten i a partir d’aquesta mantenir o canviar la forma de donar la classe. Posaré un exemple, perquè s’entengui, un/a mestre/a arriba a classe a primera hora, i veu que els alumnes tenen molta son.
2º- Analitzar la informació recollida. Una vegada, hem recopilat informació, seguim amb l’ anàlisi. Seguint l’exemple anterior, consistiria en veure les possibles solucions que té el problema de la son.
3º- Prendre decisions. Això significa actuar. Com actuarem en el conflicte anterior? Doncs, realitzaria un exercici motivador i que al mateix temps aprenguin. Prendre decisions poden ser de tipus social: és a dir classificar i seleccionar els alumnes, segons un criteri (per exemple: nens a l’esquerra i nenes a la dreta) i orientar una feina que agradi, posant una nota per aquesta feina (numèriques o no). O bé poden ser de tipus pedagògic: s’encarrega de regular el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes. És a dir que aquest presta més atenció a l’alumnat, ja que s’encarrega d’ajudar als alumnes a millorar, sent (necessari) canviar la nostra manera d’ensenyar perquè aprenguin i per tant puguin realitzar les feines de forma autònoma.
Resumint l’anterior, podríem dir que la missió principal del mestre és formar a l’alumne per a que tingui la capacitat d’autoavaluar-se (és a dir posar-se una nota a sí mateix en funció d’uns criteris).
Per tant, aquest tipus d’avaluació seria més formadora que formativa. És a dir que, és el propi alumne el que realitza les decisions de forma autònoma. Sent capaços de adornar- se de les errades i rectificar. Mentre que la formativa, seria el mestre el que pren les decisions per l’alumne sense explicar.
Fins a quin punt és bo per a l’aprenent que li realitzin totes les feines. Ha de ser l’alumne el que ha de ser capaç de treure les seves eines i capacitats, per a demostrar el millor de si mateix.
 | |
| Ajudar al nen a ser autònom, a saber escriure. |
Explicaré els criteris d’avaluació que utilitza Sanmartí. Són els següents:
Si un contingut ha de ser avaluable ha de ser entenedor, però clar, la pregunta és quina idea té l’alumne d’aquesta paraula. ( una persona pot entendre que sigui fer bona lletra, un altre que sigui escriure en línia recta i sense faltes...).
Entenedor inclueix a més posar exemples perquè l’alumne no memoritzi però que si ENTENGUI el què realment vol dir el contingut.
Per avaluar aquest contingut, es pot fer amb l’autovaluació (una vegada l’alumne coneix els criteris), coavaluatius ( això facilita la trobada d’errors, i els aspectes a millorar).
Podem classificar l’avaluació:
v Segons la finalitat:
-Avaluació de diagnòstic: és diagnostica el punt de partida del procés d’aprenentatge.
-Avaluació formativa: l’objectiu és tractar el procés d’aprenentatge durant l’aprenentatge.
-Avaluació sumativa: valoració després de la finalització del procés d’aprenentatge.
v Segons el moment:
-Avaluació inicial: indica el començament de l’aprenentatge.
-Avaluació processual: és l’avaluació del desenvolupament d’un estudi al llarg d’un període fixat.
-Avaluació final: india el final del procés d’aprenentatge.
Jo penso que l’avaluació ha de tenir-se en compte cada dia: la participació de l’alumne, i si aprèn dels errors comesos, no en un examen escrit.
v Segons l’àmbit d’extensió:
-Parcial: avalua determinades parts, no tot el conjunt en sí. Per exemple dos temes dels 10 presents.
-Global: tot el contingut és avaluat .
v Segons el grau de relació amb l’avaluador:
-Externa: si els agents avaluadors no han participat al procés d’aprenentatge. Per exemple, per exemple PISA o selectivitat.
-Interna: agents avaluadors han estat present en el procés d’aprenentatge . L’avaluació interna podem classificar-les en tres grups : autoavaluació ( el que s’avalua és la persona que realitza la prova), heteroavaluació (persona externa avalua la nostra feina) o coavaluació (si els individus s’avaluen mútuament. Aquests tipus els explicaré amb més precisió més avall.
v Segons el criteri de comparació:
-Criterial: comparació dels resultats amb uns objectius prèviament fixats.
-Normativa: comparació d’un grup actuador respecte a un altre patró.
A continuació us deixaré un Scribd que parla sobre els tipus d’avaluació segons la relació amb l'avaluador.
tipos de evaluacion
Parlant de l’avaluació, em va al cap el nom de José Luis Castillo. L’altre dia vaig veure un vídeo seu que parlava sobre aquest tema.
- Ell parla de que l’ avaluació ha de mesurar l’esforç i els procediments que elabora l’alumne, és a dir que no pot regir-se amb una nota. Com pot una nota ser tant important per a poder passar de curs.?
Tal i com diu Santos Guerra en Evaluar con el corazón
“Hay que evaluar con la cabeza, pero también con el corazón. Porque, detrás de ese boletín de notas hay una persona, una familia, una historia que pueden saltar por los aires.”
- L’ avaluació ha de ser orientativa, el qual permeti a l’alumne, saber en tot moment el que està fent, (tal i com deia Neus Sanmartí). El que doni a classe ha de ser útil per a la vida.
- L’ avaluació ha de ser personalitzada ( en l’aspecte que cada alumne té les seves possibilitats) i participativa (en la que tots els alumnes puguin aprendre. D’aquí l’ importància de la coavaluació.
- Ha de servir a l’alumne, com a base per a saber que està progressant, és a dir és informativa.
No podria oblidar-me de Antoni Zabala, 11 Ideas Clave.
Fa un contrast entre l’avaluació tradicional i la moderna.
En la que la tradicional segueix com a instruments el paper i el material per escriure. Segueix el mètode de realitzar exàmens que no tenen ningun sentit. Podría posar l’exemple de la Selectivitat. La
Molt bé estan avaluant les capacitats escrites i memorístiques, però les orals? Qui lis dona importància? Les dues són iguals d’importants, per exemple a l’hora de realitzar una exposició és necessari saber expressar-se correctament, i saber escriure a la pissarra si fos necessari.
Al contrari que la tradicional, la moderna, creu en les capacitats de l’alumnat com a base de l’aprenentatge. És a dir no vol un tipus d’avaluació final, el qual concentri tots els coneixements, sinó que és tot el contrari. Ha de ser servir com a finalitat aprendre més, més i més.
Per tant, l’objectiu principal és “ayudar al alumno a que mejore el dominio de las competencias determinada por conocer sus dificultades con el fin de llegar a superarlas”
 |
| El nen ha de ser capaç de realitzar les seves pròpies idees. http://www.flickr.com/photos/29224712@N08/4436827429/sizes/z/in/photostream/ |
