lunes, 12 de diciembre de 2011

Vuitena setmana: L'educació infantil.

Hola!

Aquestes dos últimes setmanes m’he adonat de la importància d’ ensenyar correctament a l’educació infantil. Si la setmana passada, tractava sobre el currículum, aquesta m’agradaria dedicar-la a l’educació infantil.
Tenint en compte la normativa vigent, la LOE podríem dividir l’educació infantil en dos cicles:

-         El primer cicle: comença des dels tres mesos fins als tres anys: 
Es centra principalment en les rutines  (l' explicaré amb més detall més avall), de les relacions d’afecte, la comunicació, i l’atenció constant dels nens (com puguin ser els plors o els malestars) ,del joc (els nadons tenen la tendència a explorar el seu entorn i conèixer el que l’envolta, d’aquí la seva importància per al seu desenvolupament cognitiu i lingüístic)  i de la ajuda entre la  família i escola ( amb això vull dir que és necessari crear una relació mútua entre aquests dos grans nuclis molt importants). A més de ser necessari, que amb aquesta edat  els/les educadors/es l’ajudin. Com pugui ser l’alimentació o la neteja.

-         El segon cicle: comença des dels 3 fins als 6 anys.
Ja en el segon cicle, els nens comencen a ser més autònoms (és a dir ja no necessiten tanta ajuda dels pares) en hàbits com vestir-se, menjar, o la pròpia higiene. Començant a partir d’aquí una millora del llenguatge per a conèixer el medi que l’envolta. ( la curiositat d’aprendre sempre).

 També, la LOE dóna una sèrie d’objectius que són vitals per al nen/a:

L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en les nenes i els nens les capacitats que els permetin:
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
c) Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals.
d) Desenvolupar les seves capacitats afectives.
e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió.
g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.”.

Dels objectius em sorgeix una pregunta:

Realment s’intenta complir aquests objectius o formen part d’un món idealitzat?


Penso que totes els discents volen que els seus alumnes aprenguin el major possible, però el problema es troba quan “els capitans” (és a dir els mestres) no creen motivació en els que aprenen. Per tant, la mescla idònia és la que combina interactuació entre els nens i desenvolupar les seves qualitats.

A continuació us deixo un Photopeach que he realitzat. Esper que us agradi.

Educació infantil on PhotoPeach

                                                     


Un llibre que explica molt bé l’educació infantil ( i que ja vaig parlar la setmana passada) és Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.

A continuació, parlaré dels criteris de l’actuació educativa. (aspectes que  possibiliten una ensenyança de qualitat, un bon desenvolupament i aprenentatge dels alumnes).

-         El foment de l’autoconcepte i de l’autoestima.

Els nens són persones humanes i com tal tenen sentiments: ploren, s’alegren.... per aquest motiu, ja que l’escola serà com la segona “casa”. Encara que ells/elles sentin com si estiguessin en una espècie de presó, és a l’escola a on ensenyen els valors bàsics i
Aconseguir, doncs que els nens tingui una seguretat alta. Com s’aconsegueix això? Doncs, donant molt d’afecte i respectant en tot moment als alumnes. Reconeguin-te-li quan fa alguna cosa bé.
Això em recorda a Supernanny: a on una dona intentava solucionar les males conductes d’uns nens o nenes. Ella organitza una sèrie d’activitats i a mesura que les realitza correctament va donant-li recompenses.

A continuació us deixo un capítol d’aquest programa.

                                
-          L’ensenyament com a activitat compartida.

Segons Aprendre i ensenyar a l’educació infantil: “ l’ensenyança és una activitat conjunta, que assegura que la criatura vaig coneixent i fent seu progressivament el món que l’envolta- amb els seus objectes i persones”
D’aquí la importància de l’autonomia i del desenvolupament propè (de Vigotski). El qual afirma  que s’ha de partir de la base de l’alumnat.
Ensenyar com a activitat col·lectiva és una forma molt senzilla, en la qual els nens gaudeixen alhora que aprenen.

És aquí a on es compleixen els quatre pilars bàsics de Jacques Delors:
saber, saber fer, saber ser i saber conviure.
L’ed. Infantil ha de servir per a tota la vida, ja que és la base de tot l’aprenentatge. Ja que tot comença amb aquesta etapa, tant vital i important per als nens i nenes.

-         Importància de l’aprenentatge significatiu i globalització.

Significa que l’aprenentatge ha de tenir relació amb la resta de matèries que es donen. I a partir d’una assignatura tingui la capacitat de desenvolupar un tema qualsevol.

Aprenentatge al llarg de la vida.
   http://www.flickr.com/photos/psychojoanes/1539588388/sizes/z/in/photostream/
-         Potenciar l’atenció a la diversitat:

Totes les persones som úniques i diferents, per aquest motiu, és necessari, incidir en l’escola amb les persones que tenen dificultats: en quant a l’aprenentatge, per l’ idioma, per una discapacitat.
Penso que si una persona ja des de ben petita se l’ensenya a valorar a tots i totes per igual, se’n adonarà de la felicitat d’aquesta persona; i la sort que ha tingut per tenir a classe uns nens que  l’ajuden molt.






-         La importància de l’activitat lúdica:

El joc és la principal via d’aprenentatge i de diversió del nen. gràcies al joc el nen/a millora les seves qualitats cognitives, al mateix temps que està en contacte amb altres infants.

Me’n recordo quan tenia 6-7 i anava a l’escola. Un dia, la mestra ens va dir que teníem que realitzar un joc amb el material que tinguéssim per a casa. Al dia següent, jo i les meves companyes, en portarem molts: des de papers fins capses. Començarem a tallar les capses, unint-les amb els papers per després pintar-los. Quan acabarem l’activitat, varem passar un molt bon dia. En resum, aquell dia no l’oblidaré mai.

En l’actualitat, en el parvulari és realitzen múltiples activitats per a motivar els nens i nenes.
Podem diferenciar tres tipus de joc:

-         Activitats presentades en forma de joc: solen ser jocs de llenguatge, de motricitat o cognitius.
-         El joc pel joc.
-         Les situacions de joc planificades: són aquelles en què existeix limitació de material, temps o espai (entre altres).

Els jocs poden ser activitats col·lectives, individuals o en petit grups (racons de joc o tallers).
En l’assignatura de Pensaments, nosaltres varem tenir que realitzar una entrevista a una mestra d’educació infantil sobre el joc. Jo vaig tenir la sort que a la que li vaig fer la coneixia perquè va donar classe a la meva escola. Us preguntareu per què contes això? Bé, la resposta és molt senzilla, els racons de joc. Amb això vull dir, què  a l’escola a on ella treballa actualment ( m’ensenyà la classe per dins) està dividida per racons. Tenen un lloc per  a la lectura, un altre per a la pissarra, la lectura, l’ordinador o pintar entre altres.
Arribat aquest punt, quasi tots en la nostra infància ens agradava poder jugar i riure amb les nostres joguines, al igual que mostrar-les i poder compartir-les. Esper que continuï estant així durant molt de temps.

-          Instauració de les rutines:
Tal i com us havia promés a l’inici del bloc, parlaria de les rutines.
Les rutines són “activitats que es realitzen cada dia, de manera estable i normalment molt pautades”. 
Són molt importants durant l’educació infantil (0-6)  primer és una persona la que ajuda a l’infant a realitzar-les, però a poc és ell/a mateix a través de la seva actitud i predisposició les comença a fer.
Les rutines permeten un desenvolupar-se i aprendre en situacions com:
L’alimentació, la neteja, el descans, l’ordre de les pertinences o les situacions d’entrada i sortida ( col·locar la seva vestimenta, per exemple).
A continuació us deixaré un vídeo que explica les rutines en el qual s’explica “el orden de los factores SÍ altera el producto”...






Com a mestra d’infantil que seré, m’agradaria que els nens, trobin en l’escola una forma d’aprendre i de diversió no de sofriment i angunia.
 Amb la situació que l’educació actual està sofrint val la  pena arriscar-se per tenir la millor base possible. A més a més, cada pas, és significatiu per al futur i útil per a la resta de la vida. d’aquí la importància de l’aprenentatge significatiu. 
Passeu una feliç setmana.

lunes, 5 de diciembre de 2011

Setena setmana: Currículum?


Benvinguts i benvingudes al meu bloc una setmana més.

Avui tractaré d’un tema important i que molts de mestres no tenen en compte a l’hora de donar les classes: el currículum.

Com pot ser que un aspecte tant important com el currículum no el tinguem present? És una bona senyal? Està clar que no. El motiu? O tindria que dir millor els motius? A continuació us els explicaré.

Però per fer-ho retornaré a l’inici d’aquesta paraula.
La primera vegada que s’ utilitza va ser l’any 1918 per Bobbit en la seva obra anomenada així: El currículum.

Quin significat té aquesta paraula?. Doncs, és molt senzill és tracta de superar els problemes de la divisió que realitzà Gimeno Sacristán (1989). Aquestes problemes són els següents:

 1º - L’organització dels coneixements: això significa que el què aprenem prové únicament de les matèries que es dóna a classe ( a més, amb el llibre de text com a guia)
2º-  Objectius fixats pel sistema educatiu.
Per a ensenyar és necessari una metodologia, avaluar els continguts que donava el currículum.
Amb això vull dir que és el conjunt de coneixements o  intencions que els discents volen arribar a aconseguir al final d’un període de temps. Però per a realitzar un bon currículum és necessari un equilibri entre la pràctica i la teoria ( no pot haver molta de ninguna de les dos).
A més d’adoptar un model flexible: basat en prendre decisions com QUÈ, QUAN i COM ensenyar.
Penso que el currículum no ha de limitar la imaginació del mestre per  a realitzar la seva classe, però tampoc ha de ser una tortura pels nens que assisteixen a ella.

4º-Currículum com a solució de problemes.  Parla de l’equilibri que parlava més amunt.
Per tant, la solució de problemes ha de basar-se en partir de situacions de la vida real   
(tal  i com explicava Zabala en la conferència de fa dos setmanes).

La funció és aconseguir que els nens tal i com explica Nicanor Parra: “Cada unidad didáctica es un desafío intelectual sobre el cual los estudiantes tendrán que decidir en un sentido u otro.”.

I Serafi Antúnez diferencia tres vessants o corrents:

 La primera vessant: el currículum és el conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat. Aquestos són realitzats amb el suport del llibre de text. El qual si dic la veritat, el llibre no soluciona els problemes que tinguis sinó tot el contrari, els agrava. La solució és partir de la base del nen, i deixar que sigui ell el que “camini cap a la sortida”.

 La segona vessant: mentres que per uns altres el currículum és l’objectiu que l’alumne ha d’aconseguir mitjançant actituds i comportaments.

 La tercera vessant: és aquella concepció que considera que el currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola sense que el professor en tingui intencionalitat. Aquest procés l’anomenem currículum ocult.

A continuació us deix un document que parla sobre el currículum ocult.
http://es.scribd.com/doc/60101160/CURRICULO-REAL-Y-CURRICULO-OCULTO

És a dir són conductes que es realitzen sense adonar-se el mestre.
Segur que molts de vosaltres quan anàveu a l’escola un company vostre va apuntar-te a la pissarra perquè parlàveu. D’aquest tema tractava un vídeo anomenat “ El encargado”.

                                    


Les característiques del currículum són les següents:

      * Currículum  d’ única etapa.
Es basa amb un marc curricular únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de
suport necessàries. No adapta currículums especials.

* Currículum com a instrument de treball.
 Aquesta característica fa referència a fer servir el currículum per orientar-se en la pràctica educativa.
           
*  Currículum obert i flexible.
Anteriorment, el currículum era tancat, ja que s’establia els objectius venien fixat i no prestaven atenció a les necessitats dels mestres. 
Va ser amb l’ entrada de la LOGSE que es va donar compte de que és necessitava un canvi. I aquí va ser on es va mostrar: model més obert i flexible, en el qual ara ja no venen controlades per l’Administració educativa. És obert perquè el nivell de concreció del currículum és ampli perquè a que es completi a nivell de centre. És flexible perquè es pugui adaptar a qualsevol context educatiu. per què tal i com diu Joselu:

No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa.

* Currículum descentralitzat.
Se li deixa al currículum autonomia per  a la seva gestió i desenvolupament.

* Currículum científic.
Basada en el constructivisme i en la investigació.

* Currículum sistèmic.
La modificació d’un element implica el canvi en un altre.

* Currículum basat amb una gran formació i professionalització docent.
Aquest és un dels grans reptes en l’educació.


http://es.scribd.com/doc/60101160/CURRICULO-REAL-Y-CURRICULO-OCULTO


El vídeo que us deixo a continuació parla del currículum i les seves característiques.


                                                   

Existeixen diferents nivells de concreció curricular  en l’Educació infantil. Reflexat en el llibre de Eulàlia Bassedas, Teresa  Huguet i Isabel Solé: Aprendre i ensenyar  a l’educació infantil:


-         El primer nivell de concreció, és el Disseny Curricular Base (DCB), a nivell autonòmic.

-         Un segon nivell de concreció, és la Concreció Curricular de Centre (CCC) i que se n’encarrega el centre educatiu. És tracta d’un projecte on es concreten les intencions de l’escola i el què, quan i com es vol ensenyar i avaluar.

-         Un tercer nivell de concreció, que és la Programació d’Aula (PA) i que realitza cada mestre per dur a terme la seva pràctica al llarg de tot un curs.

És en el currículum a on planteja els continguts que s’han de donar durant el curs.


* Informacions que són objecte d’aprenentatge: com pugui ser: la lectura o l’escriptura.
* Aspectes que els alumnes hauran d’assimilar durant l’educació escolar (0-6 anys). és  a dir que quan hagin finalitzat aquesta etapa han d’haver obtingut un cert desenvolupament. (comunicació, escriptura...).

Els continguts serveix o ha de servir per  a :
-         Descobrir-se a si mateix (identitat): és important que els nens tenen una bona imatge de si mateixos; això ajuda a l’autonomia i l’autorealització personal.
-         Entorn: les relacions interpersonals de l’alumne ve molt relacionada amb identitat. Ja que es refereix a l’acceptació de l’individu en el medi (entorn) que l’envolta.
-         Llenguatge: és la base de la comunicació entre ésser vius. És necessària i molt important des de l’ inici de la vida d’una persona.



En resum, que el currículum, fins a l’actualitat només ha estat present per a què els mestres compleixen uns requisits. I que tal en veritat no serveix per a res, si no és ben aprofitat el temps.
Per a què serveix dónar molta matèria si ningú és capaç d’explicar-lo amb les seves pròpies paraules o li és útil per a la vida quotidiana?

La resposta és molt clara, per  a RES. Per tant, la millor solució és reduir la quantitat no la qualitat ( un dels objectius de la LOE).

 Perquè el currículum és “Miles de docentes en sus pequeñas aulas, durante cada mínima hora, hablando a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos.” – Discentia.

No pot estar millor explicat, plantejar situacions a on es necessita qüestionar-se i una gran motivació tant per part de l’alumne com del que ensenya.
Si les institucions dediquessin  més atenció a aquest tema que vertaderament és preocupant, hauríem notat una gran evolució.
El currículum és tant important com un abraç quan estàs trist.
http://www.flickr.com/search/?l=cc&q=llenguatge                  

Esper que us hagi agradat.
Passeu una bona setmana.

lunes, 28 de noviembre de 2011

Sexta setmana: Importància de l'avaluació en l'ensenyança.


Bon dia  a tots i totes.

Estic molt contenta, ja que aquest cap de setmana, hem realitzat a la seu d’Eivissa un Lipdub. Pels qui no sabeu que és,  a continuació us deixaré una mostra. Una vegada estigui correctament, el penjaré per que el vegeu.

 

LIPDUB - INDEPENDÈNCIA - WORLD RECORD (Official)




Una vegada, dit això m’agradaria començar amb matèria. La setmana passada, vaig estar parlant sobre competències. Per  a dur a terme una feina correcta amb l’aplicació de les competències és necessari  un terme molt important què és: saber com avaluar.

Per  a mi, aquesta paraula significa fer una feina, un treball, per desprès vagi el mestre ho corregeixi,  amb uns criteris que nosaltres no sabem.  I amb això estam aconseguint que l’alumnat perdi interès, a més de no entendre els seus errors.

 Per això us deixaré la definició de la enciclopèdia.cat. La defineix com l’
 “Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera s'han assolit els objectius pedagògics proposats.”.

La que realment ens interessa tant per a l’actualitat és  l’avaluació per competències:

“És un complement de l'avaluació tradicional basada només en els resultats, ampliant aquest model a l'avaluació de la conducta de les persones dins l'entorn laboral.”.


A continuació us deixaré un vídeo que parla sobre l’avaluació de les competències en l’àmbit escolar.


Evaluación en el aula en clave de competencias y cambio metodológico






Una referent de l’avaluació a Espanya és Neus Sanmartí.  En una conferència a Eivissa.
Ella considera que l’avaluació és essencial per al funcionament correcte de les competències. Ja que la funció principal d’aquest mètode (avaluar) és aprendre amb el que tens davant.
Una imatge, un escrit pot fer-te veure del què realment estàs fent de manera correcta o el que necessites millorar.
I un aspecte que necessariament s’ha de modificar és l’avaluació.
Per això segons Sanmartí és necessari que l’avaluació ha de seguir una sèrie d’etapes:

1º- Recopilar informació:  significa que el mestre a través de l’observació (als alumnes) ha de saber com es senten i a partir d’aquesta mantenir o canviar la forma de donar la classe. Posaré un exemple,  perquè s’entengui, un/a mestre/a arriba a classe a primera hora, i veu que els alumnes tenen molta son.
2º- Analitzar la informació recollida. Una vegada, hem recopilat informació, seguim amb  l’ anàlisi. Seguint l’exemple anterior, consistiria en veure les possibles solucions que té el problema de la son.
3º- Prendre decisions. Això significa actuar. Com actuarem en el conflicte anterior? Doncs, realitzaria un exercici motivador i que al mateix temps aprenguin. Prendre decisions poden ser de tipus social: és a dir classificar i seleccionar els alumnes, segons un criteri (per exemple: nens a l’esquerra i nenes a la dreta) i  orientar una feina que agradi, posant una nota per aquesta feina (numèriques o no). O bé poden ser de tipus pedagògic: s’encarrega de regular el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes. És a dir que aquest presta més atenció  a l’alumnat, ja que s’encarrega d’ajudar als alumnes a millorar, sent (necessari) canviar la nostra manera d’ensenyar perquè aprenguin i per tant puguin realitzar les feines de forma autònoma.
Resumint l’anterior, podríem dir que la missió principal del mestre és formar a l’alumne per a que tingui la capacitat d’autoavaluar-se (és a dir posar-se una nota a sí mateix en funció d’uns criteris).

Per tant, aquest tipus d’avaluació seria més formadora que formativa. És a dir que, és el propi alumne el que realitza les decisions de forma autònoma. Sent capaços de adornar- se de les errades i rectificar. Mentre que la formativa, seria el mestre el que pren les decisions per l’alumne sense explicar.

Fins a quin punt és bo per  a l’aprenent que li realitzin totes les feines. Ha de ser l’alumne el que ha de ser capaç de treure les seves eines i capacitats, per a demostrar el millor de si mateix.


Ajudar al nen a ser autònom, a saber escriure.

Explicaré els criteris d’avaluació que utilitza Sanmartí. Són els següents:

Si un contingut  ha de ser avaluable ha de ser entenedor, però clar, la pregunta és quina idea té l’alumne d’aquesta paraula. ( una persona pot entendre que sigui fer bona lletra, un altre que sigui escriure en línia recta i sense faltes...).
Entenedor inclueix a més posar exemples  perquè l’alumne no memoritzi però que si ENTENGUI el què realment vol dir el contingut.
Per avaluar aquest contingut, es pot fer amb l’autovaluació (una vegada l’alumne coneix els criteris), coavaluatius ( això facilita la trobada d’errors, i els aspectes a millorar).

Podem classificar l’avaluació:
v         Segons la finalitat:
-Avaluació de diagnòstic: és diagnostica el punt de partida del procés d’aprenentatge.
-Avaluació formativa: l’objectiu és tractar el procés d’aprenentatge durant l’aprenentatge.
-Avaluació sumativa: valoració després de la finalització del procés d’aprenentatge.

v     Segons el moment:
-Avaluació inicial: indica el començament de l’aprenentatge.
-Avaluació processual: és l’avaluació del desenvolupament d’un estudi al llarg d’un període fixat.
-Avaluació final:  india el final del procés d’aprenentatge.
 Jo penso  que l’avaluació ha de tenir-se en compte cada dia:  la participació de l’alumne, i si aprèn dels errors comesos, no en un examen escrit.

v     Segons l’àmbit d’extensió:
-Parcial: avalua determinades parts, no tot el conjunt en sí. Per exemple dos temes dels 10 presents.
-Global: tot el contingut és avaluat .

v        Segons el grau de  relació amb l’avaluador:
-Externa: si els agents avaluadors no han participat al procés d’aprenentatge. Per exemple, per exemple PISA  o selectivitat.
-Interna:  agents avaluadors han estat present en el procés d’aprenentatge . L’avaluació interna podem classificar-les en tres grups : autoavaluació ( el que s’avalua  és la persona que realitza la prova), heteroavaluació (persona externa avalua la nostra feina) o coavaluació (si els individus s’avaluen mútuament. Aquests tipus els explicaré amb més precisió més avall.

v     Segons el criteri de comparació:
-Criterial: comparació dels resultats  amb uns objectius prèviament fixats.
-Normativa: comparació d’un grup actuador respecte a un altre patró.
   
A continuació us deixaré un Scribd que parla sobre els tipus d’avaluació segons la relació amb l'avaluador.

tipos de evaluacion                                      
Parlant de l’avaluació, em va al cap el nom de José Luis Castillo. L’altre dia vaig veure un vídeo seu que parlava sobre aquest tema. 

- Ell parla de que l’ avaluació ha de mesurar l’esforç i els procediments que elabora l’alumne, és a dir que no pot regir-se amb una nota. Com pot una nota ser tant important per a poder passar de curs.? 
Tal i com diu Santos Guerra en Evaluar con el corazón 

Hay que evaluar con la cabeza, pero también con el corazón. Porque, detrás de ese boletín de notas hay una persona, una familia, una historia que pueden saltar por los aires.” 


- L’ avaluació ha de ser orientativa, el qual permeti  a l’alumne, saber en tot moment el que està fent, (tal i com deia Neus Sanmartí). El que doni a classe ha de ser útil per a la vida.
- L’ avaluació ha de ser personalitzada ( en l’aspecte que cada alumne té les seves possibilitats)  i participativa (en la que tots els alumnes puguin aprendre. D’aquí            l’ importància de la coavaluació.
- Ha de servir a l’alumne, com a base per a saber que està progressant, és a dir és informativa.

No podria oblidar-me de Antoni Zabala, 11 Ideas Clave.
Fa un contrast entre l’avaluació tradicional i la moderna.
En la que la tradicional segueix  com a instruments el paper i el material per escriure. Segueix el mètode de realitzar exàmens que  no tenen ningun sentit. Podría posar l’exemple de la Selectivitat. La selectivitat, obliga a l’alumnat a memoritzar una gran quantitat de coneixements en un temps molt curt (pel qui no ho coneixi: dura tres dies). Com pretenen que estudiem una carrera, fent diversos exàmens uns dies i desprès s’oblidi al dia següent. Estam fent una bona feina amb aquest mètode? Està clar que no, perquè si no s’avaluaria i s’actuaria d’una altra forma.
Molt bé estan avaluant les capacitats escrites i memorístiques, però les orals? Qui lis dona importància? Les dues són iguals d’importants, per  exemple a l’hora de realitzar una exposició és necessari saber expressar-se correctament, i saber escriure a la pissarra si fos necessari.

Al contrari que la tradicional, la moderna, creu en les capacitats de l’alumnat com a base de l’aprenentatge. És a dir no vol un tipus d’avaluació final, el qual concentri tots els coneixements, sinó que és tot el contrari. Ha de ser servir com a finalitat aprendre més, més i més.

Per tant, l’objectiu principal és “ayudar al alumno a que mejore el dominio de las competencias determinada por conocer sus dificultades con el fin de llegar a superarlas”




El nen ha de ser capaç de realitzar les seves pròpies idees.
http://www.flickr.com/photos/29224712@N08/4436827429/sizes/z/in/photostream/







Calendari

Temps

El Tiempo en Sant Antoni de Portmany

Hora

Blocs de les meves companyes

Mi música

Kuentalibros

Kuentalibros
Un nou espai del qual em sento molt satisfeta

Seguidores